Política per a gent normal
FRANCISCO SANCHO – Regidor de Mollet en Comú
S’apropen les eleccions municipals i comencen a ser notícia els moviments del món polític entorn dels programes, les llistes electorals i el mercat de promeses, ofertes i accions d’última hora. Fa uns dies, preguntat a un programa de Ràdio Mollet vaig fer públic que, després de gairebé tres legislatures com a regidor, no tornaria a estar a la candidatura dels comuns en un lloc de sortida, no repetiria, doncs, com a regidor. A partir d’aquesta no-notícia els amics de SomMollet em demanaven un petit article d’opinió.
Primer de tot, dir que no hi ha cap drama shakesperià al voltant, no m’he barallat amb la Marina, ni amb ningú. Ans al contrari, soc més comunaire i marinaire que mai i crec que el projecte polític que representen els comuns a Mollet, a Catalunya i a Espanya té un bon futur sumatori. Hi ha grans i variats equips de bona gent a tots els nivells i continuaré posant el meu granet de sorra amb moltes ganes. Però no tornaré a ser regidor perquè senzillament la política és molt més que ser regidor i crec que és bo, després d’un temps, tancar etapes i obrir de noves per un mateix i pels altres. Per això dic que és una no-notícia sobre una no-decisió: Cal normalitzar aquest pas per l’escenari de la cosa pública sense donar-li més importància que la que té. Ara estàs, ara no estàs i no passa res, perquè només ets una persona normal dins de projectes col·lectius.
El 15M va ser un sotrac a la política espanyola, la nova política, en deien, que va tenir reflexions brillants i que va posar de moda alguns conceptes: regeneració política, llistes obertes, codis ètics, primàries, limitació de càrrecs, etc. Ara, quan tenim a tocar la tercera legislatura municipal post-15M, poc se’n parla. Em resulta curiós. La veritat és que sempre he pensat que no hi ha solucions màgiques per millorar la política. No soc un purista, i a més, acostumo a sospitar de qui dona lliçons. Així que tampoc deixo de ser regidor per un criteri tancat de limitació de temps. Crec que és bo, renovar, clar, però segons quins contextos posar mecanismes automàtics també poden ser contraproduents.
Al final, crec que el gran problema de la política és que no aconseguim fer-la propera al conjunt del poble, la participació política a tots els nivells està intencionadament distorsionada i es percep com una cosa lletja i bruta (alguna pelusilla té). Cal normalitzar-la i apropar-la a tothom. És un peix que es mossega la cua: s’apropa poca gent a la política, els partits són petits, i entre poca gent: els defectes i virtuts de cadascú es multipliquen i els interessos petits o grans d’alguns poden condicionar el bé comú de tothom i deceps a la gent, que s’allunya de la política. Penseu, si en comptes de participar activament el 2% participés el 10% les coses canviarien molt. Imagineu amb percentatges més alts. Participeu en política perquè la democràcia, els serveis públics i el model social en què vivim és d’allò més important que tenim. No deixeu als polítics les coses importants.
I res, que continuem… i que per aquests anys d’encerts i errors, moltes gràcies a tothom i tot això.
Aquest article d’opinió va ser publicat a l’edició del 10/2/2023 del setmanari SomMollet
