Dones Confinades

Maria del Mar Torres
Comissió de Feminisme de Mollet en Comú

Vivim dies difícils, un virus de magnitud inesperada i les seves terribles conseqüències ha sacsejat la vida i la nostra rutina ha canviat enormement de sobte, en uns pocs dies. A la pèrdua de vides humanes s’ha sumat un fort impacte econòmic que encara no hem calibrat i s’han posat al descobert les vergonyes del nostre sistema.

Les conseqüències d’un confinament necessari ha impactat a tota la societat però de manera més intensa si cap en les dones. A la càrrega de labors domèstiques i de cures familiars s’ha afegit en el millor dels casos el teletreball, convertint el nostre dia a dia en una marató laboral no pagada de vint-i-quatre hores. La pitjor situació l’acaben patint, com sempre, les dones de classe treballadora sense formació, amb accés a les feines més precàries i pitjor remunerades o dependents de l’economia submergida que en aquests dies han vist reduïda a res la seva única font d’ingressos.
En els sectors laborals més precaritzats en els que les dones continuem sent majoria, moltes han perdut les seves ocupacions sense tenir dret a cap mena de prestació, generant una situació de vulnerabilitat i dependència econòmica extremes.
Se’ns ha fet primavera confinades entre quatre parets, malauradament en molts casos en una convivència obligada i controlada per un maltractador, vint-i-quatre hores al dia en què s’ha creat un cercle perfecte per a la violència psicològica i física. La situació de perill per a aquestes dones ha crescut exponencialment durant el confinament i la capacitat per a detectar casos d’agressió ha disminuït i malgrat els recursos disponibles les xifres pel que fa a violència masclista no han deixat de ser terribles aquests dies. Tancades, sense capacitat de relació amb altres persones del seu entorn, en molts casos amb fills menors a càrrec, econòmicament anul·lades i sense possibilitat de fugir del seu propi domicili, segueixen més que mai en mans dels seus agressors.
Inevitablement l’anunciada recessió no millorarà la situació vital de moltes d’elles. Les dones continuarem sent pilar i carn de canó de la nostra societat en temps crisi, la cara de les cures, de l’atur, de la bretxa salarial, les essencials sense reconeixement.

Aquest article va apareixer publicat a l’edició en paper del setmanari SomMollet del 8/5/2020