8-M Més que una data
Maria del Mar Torres
Comissió de Feminisme de Mollet en Comú
Queda molt enrere aquell 8 de març de 1857 quan milers de treballadores tèxtils van decidir sortir als carrers de Nova York per protestar per les seves miserables condicions laborals. Més de cent seixanta anys després, la declaració del dia Internacional de la Dona ha esdevingut data referent de reivindicació arreu del món.
No podem entendre la història del segle XX sense valorar la intensa lluita feminista i la seva evolució fins als nostres dies, però tot i els drets assolits fins ara, les normes que pretenen trencar amb la subordinació de la dona en el nostre sistema (a qualsevol país) parteixen de la falsa consideració que totes les dones formem part d’un grup heterogeni sense diferències de classe i aquest fet crea una base de desigualtat en si mateixa que segueix impedint l’erradicació de les violències envers les dones en tots els àmbits.
Actualment estem vivint una crisi sanitària, social i econòmica sense precedents en la nostra història recent i altra vegada la realitat ha deixat al descobert les mancances del sistema en el qual les dones de classe treballadora en el nostre país hem estat pal de paller. En aquestes dures circumstàncies no hem tingut una resposta política efectiva a les demandes que el moment requeria, des de la més absoluta invisibilitat som la cara de les cures, dels EROS, de l’economia submergida de la precarietat laboral i la bretxa salarial, hem fet mans i mànigues per organitzar-nos durant tot aquest temps sense possibilitat de conciliació real i el sacrifici ha estat, una vegada més, nostre.
En un moment de clar auge de la ultradreta al nostre país i davant el perill d’un retrocés en les polítiques amb perspectiva de gènere, és vital donar veu a les nostres reivindicacions com a dones treballadores i exigir lleis que ens emparin prioritzant les nostres necessitats més urgents: L’escandalosa xifra de denúncies per maltractament, agressions sexuals i assassinats masclistes, les enormes dificultats en la conciliació laboral i familiar, el gairebé inexistent suport a la maternitat i prioritzar el treball de cures i la vida com a columna vertebral de la nostra societat i del funcionament d’un sistema que sense nosaltres no és viable.
Aquest article va apareixer publicat a l’edició en paper del setmanari SomMollet del 5/3/2021
