fbpx
24/02/2024
Mollet En ComúPolitica

MOLLET EN COMÚ EN SOLIDARITAT AMB EL POBLE SAHARAUI

El poble sahrauí porta dècades patint les agressions del Regne del Marroc amb la complicitat de la comunitat internacional. Malgrat la seva responsabilitat històrica, ni els diferents governs espanyols ni les institucions europees han actuat perquè es compleixi el dret internacional i els mandats de les resolucions de l’ONU.

Espanya té una responsabilitat jurídica directa sobre el Sàhara Occidental, atès que va transferir la sobirania i administració al Marroc i Mauritània de la qual era la seva colònia de forma completament il·legal el 1975. Un territori que Espanya va abandonar a la seva sort el 1976 sense atendre els requisits de descolonització de l’ONU. Des de la retirada de Mauritània el 1979, el Marroc és l’única potència ocupant sobre el terreny, que explota uns recursos miners i pesquers que generen enormes beneficis a les seves empreses. Fins que es van produir aquests acords il·legals, els sahrauís eren ciutadans espanyols i malgrat aquest abandó per part de les autoritats han comptat durant anys amb la majoritària solidaritat del nostre poble a la seva justa causa. Les relacions de fraternitat que ens uneixen els dos pobles són enormes, incrementades per anys de polítiques públiques de solidaritat: agermanaments, Vacances en Pau o projectes de Cooperació a al Desenvolupament.

El conflicte en els últims dies s’ha agreujat, des del 21 d’octubre, civils sahrauís protestaven pacificament i mantenien bloquejada la carretera de Guerguerat que uneix el Sàhara i Mauritània amb tendes de campanya. Aquesta acció es desenvolupava per demostrar la passivitat de la Minurso [la Missió de Nacions Unides per al Referèndum del Sàhara Occidental] davant l’arrogància del Marroc per fer el que li dóna la gana.

Pel Front Polisario. el Guerguerat a 400 quilòmetres de Dajla, és de summa importància política. Aquesta franja estava catalogada per l’ONU com “restringida”, amb accés prohibit per tropes i municions. Però l’actitud del Marroc el passat dia 14 de novembre amb un intercanvi de trets a la franja de Guerguerat, que va obligar a fugir als civils sahrauís trenca l’alto al foc signat el 1991 entre el Front Polisario i el Marroc.

A hores d’ara Rabat vol mostrar que en aquesta zona ja no hi ha perill, que circulen els camions i tot està sota el seu control. Tot i que el Front Polisario ha decretat l’estat de guerra.

Marroc està aixecant un mur de sorra a 20 quilòmetres a l’est de la carretera d’Guerguerat. I a més, estan allargant 200 quilòmetres a l’est el mur que van començar a construir el 1980 i que recorre 2.700 quilòmetres pel desert. Aquest mur arribarà ara fins a la frontera amb Mauritània, amb la qual cosa, la franja d’Guerguerat queda acordonada.

Al mateix temps a pocs metres del lloc duaner de Guerguerat, en direcció a Dajla, el Marroc està aplanant diversos quilòmetres de terreny per construir una pista d’aterratge d’avions. Rabat porta diversos lustres promovent les seves relacions amb els Estats africans i el trànsit per aquesta zona no para d’augmentar.

Marroc està aconseguint el que volia, un accés directe amb Mauritània. I ho ha fet sense tacar-se les mans de sang. La carretera de l’Guerguerat els uneix no només amb Mauritània, sinó amb Àfrica. A través d’ella trauran les seves fruites. I també l’electricitat que pretenen exportar. Marroc té raons per sentir-se content. I a més, el protegeix França, i l’ONU no li diu res .

El 1997, Rabat semblava disposada a acceptar un referèndum d’autodeterminació del Sàhara Occidental que se celebraria el 1998.

Per això va voler atraure famílies que vivien fora del Sàhara perquè votessin en favor dels seus interessos Se’ls va oferir una casa i una manutenció diària en funció del nombre de fills. Ara Marroc controla i administra un 80% del Sàhara Occidental però no se sap quanta de la població que resideix aquí és autòctona, i tampoc hi ha un acord sobre qui són del lloc i qui no. No obstant això, totes les fonts consultades, tant les oficials marroquines com les d’activistes sahrauís, coincideixen que la proporció de sahrauís al Sàhara Occidental és cada vegada més reduïda. Ara el Marroc controla i administra un 80% del territori. Es calcula que al Sàhara Occidental habiten unes 430.000 persones i en els campaments de Tinduff 173.000.

El 2007 el Marroc va presentar la seva proposta d’autonomia per al Sàhara Occidental i des de llavors es nega a negociar l’opció del referèndum. El Sàhara Occidental està desapareixent de l’agenda internacional, dels mitjans de comunicación i s’està deixant de parlar d’un possible cens electoral. Però la batalla demogràfica segueix el seu curs silenciós, lliurant-se dia a dia a cada barri, inclinant-se sempre a favor de Rabat.

Però any rere any l’ONU ha anat renunciat al referèndum. I ara porta un any i mig sense nomenar un enviat per al Sàhara. La situació és ja insostenible .

Des Mollet amb Comú demanem que la comunitat internacional reaccioni, especialment l’Estat Espanyol i l’ONU per tal de que es torni a l’alto el foc, anterior al 14 de novembre, entre el Marroc i el Front Polisario i que s’avanci en la realització definitiva del Referèndum per a la descolonització per part del Marroc del Sàhara occidental, retornant la sobirania d’aquest territori als sahrauís, els seus legítims propietaris.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *