Cal deixar que el poble s’expressi
Entrevista amb el company de Mollet en Comú Antonio Cuellar que va apareixer a l’especial aniversari de l’1 d’Octubre de El 9 NOU Vallès Oriental
Antonio Cuéllar, de 64 anys, va néixer a Bienvenida, un poble de Badajoz, i va arríbar a Martorelles amb 18 anys. Quan es va casar, l’any 1979, es va traslladar a Mollet, on continua vivint. Va treballar un any a l’empresa Domar (New Pol), de Martorelles, i després al grup Dragados y Construcciones fins que es
va prejubilar fa quatre anys. Va ser delegat sindical de CCOO i és militant d’EUiA.
No és independentista, però fa un any, va anar a votar al col•legi situat a l’institut Mollet. I va votar que no. “Va ser un vot entre la rebel•lia i la solidaritat. I em va donar més motius el fet que diguessin que no es podia votar i que fessin aquell desplegament policial contra un poble que només volia exercir el seu dret al votar. Cuéllar diu que creu “en l’autogestió i l’autonomia i a apropar l’administració i descentralitzar-la, però també en la solidaritat entre els pobles”.
Explica que, tot í ser castellanoparlant, mai ha tingut cap problema a Catalunya. “Per la meva feina a Dragados, he conegut gent de les quatre províncies catalanes i l’únic que he conegut ha estat un poble acollidor sense cap problema. Fins i tot a la Vall d’Aran, quan parlava amb una senyora gran: jo amb el meu mig castellà, mig català i ella amb el seu mig català, mig aranès. Doncs ens enteníem! I això és saludable.” Admet que la seva família de Badajoz es queda sorpresa quan ve a Mollet per l’ambient que s’hi viu. “Es pensen que aquí anem a trets quan venen, els estranya perquè diuen que no hi ha ningú parlant català i jo els dic que aquí, això és el més normal del món, i que mai hi ha hagut problemes de convivència.”
Aquest molletà nascut a Badajoz té molt clar d’on ha sorgit el problema: “Ve per no deixar decidir a un poble. Que jo no dic que tingui raó un o l’altre, però primer cal deixar votar, perquè el pro-blema a Catalunya, si és que n’hi ha cap, no se soluciona a cops. Se soluciona parlant i cal deixar que el poble s’expressi.” I també denuncia que hi ha hagut persones de fora de Catalunya interessades a crear crispació i enfrontament: “Desgraciadament, el problema s’ha creat per gent que ha vingut de fora disfressada amb la bandera espanyola.”
