Els carters els desitgem bones festes! Potser per darrera vegada
José Rodríguez Román
Membre de Mollet en Comú
En els records de la meva infantesa entre altres personatges sempre hi havia la figura del carter, el poso en masculí singular ja que en aquella època el carter era un home vestit amb un uniforme gris, gorra de plat i una gran bossa de cuir en forma de bandolera , el del meu barri es deia Joan un home enfortit una mica entrat a quilos de pèl bru que es va anar transformant en gris a mesura que jo transitava de la infantesa a l’adolescència, Joan em consta que coneixia tots els veïns del barri, ja que moltes de les cartes les lliurava a la mà mentre recorria els carrers entre bloc i bloc.
A Joan l’esperaven a primer de mes moltes senyores grans que rebien alguna paga mitjançant taló, cada dos dies les núvies dels que estaven fent el servei militar; aquestes cartes eren fàcils de reconèixer perquè també s’utilitzava el sobre per a la iniciació a la poesia Becqueriana amb frases tipus ” corre,corre cartero que esta carta es para la persona que más quiero”.
I per Nadal les bústies s’omplien de postals nadalenques, cartes que incloïen dècims de loteria i paquets carregats de xoriços, lloms i nostàlgia que arribaven dels familiars del poble.
Recordo que em semblava una gran professió poder portar notícies als veïns dels seus éssers estimats.
Avui ja ningú no escriu, les cartes d’amor han estat substituïdes per notificacions i paqueteria encara que encara queden nostàlgics que envien la seva postal nadalenca.
Tot i que hem substituït la nostra prosa escrita per trucades telefòniques cada cop més espaiades i les felicitacions per whatsapps reenviats en cadena, la figura del carter segueix tenint gran prestigi al barri, tinc la sort de compartir amistat amb moltes i molts d’ells i al meu pis i el meu cor viu una cartera i escoltant-los parlar puc constatar l’amor que professen per la seva professió, amor que és correspost al barri ja que ens és impossible desplaçar-nos pel barri sense que diverses persones la saludin efusivament o veure el somriure a els seus ulls, que és on s’endevinen els somriures en temps de mascaretes, en creuar salutacions.
Els carters segueixen coneixent els veïns, criden al timbre aquelles persones que passen l’hivern de la seva vida en solitud, lliuren paquets amb la direcció incorrecta o amb manca de dades i d’una manera senzilla formen part del dia a dia de la nostra vida.
Però sembla que a l’administració no li agraden els carters i cada vegada més s’entesten a dificultar la feina, les baixes per malaltia i les jubilacions no es cobreixen, es va elaborar un pla perquè els funcionaris canviïn d’administració tot això repercuteix que cada carter ha de cobrir ara un barri i mig de mitjana, és a dir, un 50% més de càrrega de treball amb el consegüent deteriorament de la qualitat del servei.
La cirereta del pastís d’aquesta recepta s’acaba de produir en plena campanya nadalenca, el nou pla és que grups de dos o tres carters trenquin entre quatre barris el que comporta una despersonalització del servei en acabar amb la figura del carter de barri, volen acabar amb Joan el carter de la nostra infantesa i amb Anna la cartera de la nostra vellesa.
A l’administració no li agraden els carters només pot ser això perquè si no fos així hauríem de pensar que el que volen és degradar un servei de manera que no sigui rendible per després privatitzar-ho, ! el mateix camí que estan fent amb la sanitat! ! El carter els desitja bones festes !
Aquest article va apareixer publicat a l’edició del 07/01/2022 del setmanari SomMollet
