Reflexions després del 14F

MARINA ESCRIBANO – Portaveu de Mollet en Comú

Pocs dies després de la celebració de les eleccions autonòmiques del 14F, ara tot són reflexions, valoracions, càlculs i converses per a la formació del nou govern, després del resultat electoral.
D’entrada dir que des d’En Comú Podem desitjàvem que s’ajornés la celebració de les eleccions, fins a tenir una situació sanitària més controlada, amb els hospitals i atenció primària menys tensionada i amb les xifres més a la baixa, però no va ser possible.
Era un context molt i molt complicat, no només per la crisi sanitària, que feien aconsellable posposar les eleccions, sinó també pel clima de cansament, de preocupació per la situació econòmica i laboral, i de decepció de la política per part de la ciutadania. Tot aquest panorama, sumat a una polarització de la societat catalana molt important, respecte la qüestió nacional, i amb uns quants anys d’acumulació.
El primer element a destacar en les eleccions ha estat l’abstenció (fruit de tot el descrit anteriorment), la més alta de la història. Només van votar la meitat de totes les persones que estaven cridades a les urnes.

Amb tot plegat, En Comú Podem, -malgrat perdre vots- ens hem mantingut en les 8 diputats i diputades que teníem la legislatura passada. La voluntat era créixer, per descomptat, però podem valorar positivament haver aguantat l’envit del moment.
Realment preocupant ha estat l’entrada al Parlament dels 11 diputats de VOX. És una alarma important, i no és una bona notícia per la democràcia ni pels drets i llibertats de Catalunya. Un partit ple d’odi i ganes de confrontació, que no defensen pas valors democràtics, sinó que volen eliminar drets i llibertats individuals i col·lectives. I davant d’això cal fer un mur de contenció, cal fer una barricada de totes les altres formacions al Parlament, perquè no passin. I no passaran!

D’altra banda convé assenyalar que les forces progressistes i d’esquerres sumen una àmplia majoria. De fet la més gran de tota la història, i això és rellevant. Les eleccions ens han dit que guanyaven els partits d’esquerres i disposats a dialogar. Per tant, prenem nota.
Desitgem un govern d’esquerres. Aritmèticament és possible, i el país, majoritàriament ho vol. Cert és que les 3 forces independentistes sumen més del 50%, i volen respondre al mandat que interpreten d’aquest suport. Com fer-ho, qui suma i qui conforma govern serà clau per veure quin rumb prenem. Si el de aprofundir en la polarització dels blocs, o bé anar cap a una via de diàleg, de fer política i arribar a acords. Aquests dies i els que vindran són claus, per saber cap a on va aquest país.
I per acabar en positiu, que no autocomplaença. Crec que hem fet una molt bona campanya tota l’organització a Catalunya, i també al Vallès Oriental. I que tenim una grandíssima candidata. La Jessica Albiach ha estat directa, clara, honesta, transmetent de forma nítida les nostres idees, destacant en cada debat i intervenció. I això és així i ho hem de posar molt en valor. No hem aconseguit cap diputat per Lleida ni Girona, amb dos grans candidats com són el Jaume Moya i la Rosa Lluch, una llàstima. Però seguim, no defallim. Tenim molta feina a seguir fent, i moltes reflexions. Tenim el repte per davant de treballar per millorar la unitat de les esquerres, i també la tasca de donar resposta a les necessitats de la ciutadania, des d’allí on estiguem.
Mantinguem les energies i la força, i continuem sent la veu de la justícia social, dels serveis públics, de la igualtat d’oportunitats, l’ecologisme, el feminisme i el republicanisme.