Morir a la feina, una tragèdia evitable
Mari Carmen Moya
Regidora de Mollet en Comú i Treballadora del sector de la neteja
Els i les treballadores de les empreses de serveis continuem a la cua de la precarietat del mercat de treball. En el cas dels treballadors i treballadores de la neteja de dependències municipals de Mollet, fa anys que pateixen conflictes laborals amb les empreses concessionàries.
El 2019 la fallida fraudulenta d’Expertus va provocar que l’ajuntament assumís el pagament de salaris i va provocar situacions econòmiques molt complicades per als/les treballadores. Tot i això, l’ajuntament va fer una nova concessió, aquesta vegada era l’empresa Rancom la que agafava el servei el febrer del 2020. Lluny de millorar la situació va empitjorar: al cap de dos mesos es va acomiadar a una treballadora per motius poc justificats, al cap de tres mesos es va convocar una vaga davant una nova agressió de l’empresa als drets laborals dels treballadors i, ara, per desgràcia, hem patit un accident laboral amb el resultat de la mort d’un treballador de 58 anys.
No puc evitar preguntarme: a quin tipus d’empresa s’està contractant? Aquests liticiacions s’han convertit en subhastes, per veure qui ho fa més barat i per tant més precari? Perquè és clar, hi ha alguna empresa, administració, gerents, supervisors, encarregats, etc. que no sàpiguen perfectament que els centres de treballs han d’estar endreçats i net?, que els equips de feina han d’estar en bon estat?, que els treballadors han de tenir formació i informació sobre prevenció de riscos laborals?, que tinguin els epis corresponents? i que coneguin els seus drets i obligacions?….
Aleshores, perquè tants conflictes laborals a les empreses de serveis?, perquè tants accidents laborals? I perquè continua passant això justament a les administracions públiques que haurien de ser exemplars?Potser estem contractant tan barat, precaritzant tant, que per això anem de conflicte en conflicte i, malauradament, també arribem a patir accidents laborals mortals.
S’ha de dir ben clar que el que és barat no és qualitat, que un accident, que una vida, no té preu. Les administracions no poden mirar cap a un altre costat. És una obligació moral per a l’ajuntament que es faci una investigació exhaustiva de l’accident i que es depurin responsabilitats.
I més enllà, s’han de prendre decisions clares i valentes: És necessari remunicipalitzar el servei de neteja dels equipaments municipals. Perquè no volem treballadors pobres i en risc, volem ocupació de qualitat, salaris dignes i seguretat al lloc de feina. Els i les treballadores tenim obligacions però també drets. Només a una feina sense conflictes, sense accidents, en condicions dignes li podem dir treball.
Aquest article va apareixer publicat a l’edició en paper dels setmanaris SomMollet i i Linia Vallès del 12/3/2021
