10 anys del 15-M
MARINA ESCRIBANO
Portaveu de Mollet en Comú
El Moviment del 15-M o també moviment dels Indignats, fa una dècada. I en aquests deu anys, han passat i canviat moltes coses.
Stéphane Hessel, l’any 2010 va escriure el llibre Indigneu-vos, breu però contundent, que confrontava joves (i no joves) a indignar-se pel món on vivim, per les injustícies, per l’acaparament i abús de poder que feien i fan els grans poders financers, mediàtics, econòmics.
L’any següent, sorgia un moviment ciutadà arran de la manifestació del 15 de maig de 2011. La plataforma Democracia Real Ya i molts altres col·lectius arreu del territori, s’organitzaven i cridaven a la mobilització de la ciutadania indignada amb el panorama social polític i econòmic.
El lema Sense Casa, Sense Feina, Sense Pensió, Sense Futur, omplia pancartes i omplia places. Vam sortir al carrer per dir prou. Les acampades a diferents ciutats de l’Estat, i a molts municipis, entre d’altres a Mollet, amb un debat i reflexió conjunta, assemblearisme popular, on s’expressava un rebuig frontal a la corrupció, a les retallades en els serveis públics, a l’especulació, i en general a la idea que els de baix haguessin de pagar els plats trencats d’una crisi provocada pels grans poders. Sumat a la reivindicació d’un futur digne per als joves, per poder emancipar-se, pel dret a l’habitatge, i per una millora del sistema democràtic.
On ha anat a parar i com s’ha transformat aquell “cabreig col·lectiu”? Segueix sent necessari el moviment? Descaradament sí, molt necessari.
En els darrers anys s’està produint un creixement de la ultradreta, i per primer cop des de fa 40 anys, està present a les institucions públiques. És una amenaça directa a la democràcia i als drets individuals i col·lectius. La fragmentació de l’espai de l’esquerra no és una bona situació, i cal unitat per fer front a aquesta dreta reaccionària.El sistema económic segueix igual de depredador, posant per davant el benefici de les grans corporacions i engrandint les desigualtats socials.
Han canviat coses, però d’altres han quedat com sempre o encara van pitjor per a la majoria de la ciutadania. Sí, la majoria. La que treballa per un sou que necessita per viure (sigui assalariat o en règim autónom). Tota una majoria que no viu de rendes ni té grans fortunes ni herències. La majoria curranta.
Avui dia l’habitatge, la llum, l’aigua, l’aliment, no estan garantits a tota la població; les condicions laborals han empitjorat: treballs més temporals i més precaris. Uns serveis de salut i educació públics amenaçats.
Davant aquests atacs constants, davant la necessitat de millora de la qualitat de vida de la ciutadania segueix sent plenament viu i vigent l’esperit del 15-M i la necessitat de recuperar el sentit de comunitat.
Aquest article va apareixer publicat a l’edició del 14/5/2021 del setmanari SomMollet
