MOLLET EN COMÚ FA APORTACIONS A L’AVANÇ DE POUM, PERÒ CONSIDERA QUE LA SEVA APROVACIÓ ÉS PRECIPITADA
L’Avanç de POUM és el document que planteja el model de ciutat per als propers anys. La seva aprovació en aquest moment que vivim és inoportuna i aplaçar-lo hauria permès fer un millor debat. Tot i així, Mollet en Comú ha plantejat una sèrie de temes que s’haurien de tenir en compte
El proper 29 de juny, el Ple de l’Ajuntament debatrà i votarà el document de l’Avanç de POUM, el primer en l’elaboració del nou planejament a la ciutat, pels propers 20 anys.
La formació ha estat treballant aquestes darreres setmanes, des de que es van lliurar la documentació, el passat dia 8 de maig. Davant l’anunci que el Ple es celebraria el 12 de juny, la formació va instar a l’equip de govern a posposar el Ple, atesa la situació de confinament en l’estat d’alarma, que feien molt difícil o gairebé impossible treballar-lo en condicions: fer un debat a les organitzacions, la participació de la ciutadania, i un anàlisi profund de la proposta presentada.
Finalment el Ple serà la setmana vinent, i malgrat considerar que no es donen les condicions ni el moment per a fer aquest tràmit, Mollet En Comú ha presentat un document de consideracions perquè s’incorporin al document. Les aportacions són les següents:
- El Calderí. No és una bona posició d’inici que el sòl urbanitzable s’hagi extret del debat. Resulta necessari que el futur del Calderí sigui definit dins del POUM, perquè si no, queda desnaturalitzat. Hauríem de tenir la certesa, com a mínim, que el Calderí s’integrarà al POUM, normativament. I que mitjançant altra normativa, seguirà els mateixos criteris i línies que s’acabin definint.
- Inundabilitat. Cal conèixer abans de l’aprovació inicial el risc d’inundabilitat, de les trames urbanes assentades, a prop del Besòs, i que estiguin consensuats amb l’ACA (agencia Catalana de l’Aigua), atès que aquest fet condicionarà el planejament que s’executi. Parlem de Can Prat o el Calderí.
- Habitatge. Ens sembla molt positiu el plantejament de la reserva del 30% en noves edificabilitats, per a habitatge protegit, com de fet ja vam aprovar el Ple.
És important que l’aprovació inicial reservi sòls d’habitatge dotacional en sòls d’equipament municipal, per tal de reforçar promocions d’habitatge en lloguer o fomentar experiències d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús.
Cal establir criteris i racionalitzar el nombre de plantes baixes a destinar a habitatges, per tal de no perdre espais com a comerç, i per tant mantenir un equilibri.
- Alternatives. Una de les funcions primordials d’un Avanç del POUM és proposar diverses alternatives en el model de ciutat: alternatives urbanístiques, de creixement, relativa als espais lliures, mobilitat, residencial, etc. I en aquest avanç no hi són, ni plànols que hi donin suport
- Activitats econòmiques. Convé que es fomentin polígons industrials dinàmics, amb una diversitat d’usos i de tipologia de naus industrials. Cal frenar els usos logístics, que consumeixen molt de sòl, i generen problemas de mobilitat privada i que generen pocs llocs de treball.
- Emergència climàtica. Es diu que hem aprovat la declaració d’emergència climática, i també parla d’elements mediambientals. Ha de fer esment que és una ciutat que pren mesures en el disseny de les edificacions i dels espais públics: zones verdes, places i carrers. L’aprovació inicial caldrà que concreti en les normes urbanístiques obligacions de les edificacions, que vagin més enllà del codi tècnic.
- Crisi Covid19. S’ha de reflectir la crisi econòmica i social actual derivada del Covid19, i la situació específica en què es troba l’Ajuntament. La seva repercussió condicionarà els propers anys.
- Participació ciutadana. Cal que es concretin les accions que es prendran entre l’Avanç i l’aprovació definitiva. Quin paper jugarà el Consell Consultiu del POUM.
A cuita corrents s’ha improvisat dues trobades, a 10 dies de dur l’Avanç al Ple, i convocats amb 4 dies d’antelació, per fer el retorn a la ciutadania. Ho valorem positivament, tot i que posposant l’Avanç, es podria haver treballat amb condicions.
- Informació pública. Es demanava concreció en els terminis que es donarien. I també quines accions es duran de cara a informar la ciutadania.
- Els barris. Cal tenir en compte la particularitat dels barris, i fer un planejament que estigui per les seves necessitats. Un exemple és el document presentat per l’AAVV de l’Estació del Nord, en què demanen un Pla Integral. Aquest, i el d’altres barris, han de poder-se recollir d’alguna manera.
- Mirada feminista: en els documents inicialment lliurats, no hi ha cap menció a la perspectiva de gènere en l’urbanisme. Aquesta mirada feminista i d’integrar les necessitats i sobretot la mirada més àmplia és necessària.
- Patrimoni: S’ha deixat perdre molt patrimoni a la nostra ciutat. Cal ara, integrar els elements a protegir o preservar. Assegurar una veritable protecció per no perdre més elements distintius de la nostra ciutat, i que reflecteixen el passat, la historia molletana.
- Connectors biològics. Treballar-los i definir-los més concretament.
Per part de l’equip redactor s’han recollit alguns aspectes, tot i que creiem que de forma mínima i poc precisa.
D’altra banda, Mollet en Comú vol posar èmfasi en la participació ciutadana. En el document de Participació Ciutadana, es preveia fer un retonr, abans d’aprovar l’Avanç, però a la pràctica semblava que no es considerava dur-ho a terme. Considerem que la pressió exercida ha fet que finalment es convoqués a les persones que havien participat. Amb poca antelació i per videoconfèrència, es van poder fer dues reunions, que creiem el mínim indispensable abans de portar l’Avanç a aprovació.
La formació es mostra preocupada perquè no hi hagi un pla de seguiment amb la ciutadania, d’informació i de facilitar la comprensió dels documents, molt tècnics.
Finalment, Mollet en Comú treballarà per aportar propostes i suggeriments en el període d’informació pública que començarà després del ple i fins a finals d’octubre, esperant que més molletans i molletanes s’interessin per a donar la seva opinió.