1er de Maig pel treball digne i serveis públics de qualitat

Aquest any, de forma més contundent, s’ha demostrat que els treballadors i treballadores són fonamentals per a la construcció de país.

Els i les professionals de la sanitat pública han demostrat que són la base per garantir la vida, i cobrir les necessitats més vitals. Com també totes aquelles persones que treballen incansablement en àmbits que, en plena pandèmia, se’ns fan imprescindibles i que volem enumerar: personal de la neteja, transportistes, educadors i treballadors socials i tothom qui treballa amb cos i ànima en la tasca de les cures, de l’atenció a la infància i adolescència, a la gent gran i a les persones dependents. El cos de bombers, els diferents cossos de seguretat; els i les mestres, tot procurant fer la seva feina malgrat la situació; els treballadors municipals, en especial els serveis socials; totes les persones que aixequen la persiana i atenen als taulells i caixers de botigues, mercats i supermercats, i qui proveeix d’aliments;  la pagesia i ramaderia que garanteix subministrament de productes frescos, i totes aquelles feines invisibles que fan que la maquinària funcioni, des del personal de benzineres, tallers mecànics, fins al món de la informàtica o dels subministraments bàsics.

Totes elles, persones de classe treballadora, que amb el seu esforç, construeixen un país, i no permeten que caiguem.

Per tal de fer avançar la nostra societat cap a un millor benestar, equitat, la igualtat de drets, la plena ciutadania, calen uns serveis públics potents, forts i estables.  És necessari blindar i assegurar drets laborals, condicions i salaris dignes. Mesures que protegeixin els treballadors i les treballadores. Per assegurar un Estat social i uns  serveis públics de qualitat, cal una reforma fiscal perquè qui tingui més recursos i les grans fortunes paguin més.

La crisi del 2008 la vam pagar la classe treballadora, ara no tornarà a passar. Ara cal que la paguin aquells qui van especular amb béns de primera necessitat com l’habitatge. Els bancs, que van ser rescatats amb diners públics i que mai més no els van tornar ni els van revertir a la societat.

Quan superem aquesta crisi sanitària, que ens ha dut a una crisi social i econòmica, haurem de replantejar el model de societat. Forçosament haurem de canviar moltes coses. I en primer lloc, la construcció del país ja no podrà ser més sobre la precarització o  la privatització de serveis bàsics.

Fa unes setmanes, la ministra de treball i economia social va dir:  “un país con futuro no deberá nunca más hacer elegir a sus jóvenes, a sus mujeres y a sus trabajadores entre la falsa dicotomía de paro y trabajo precario. Queremos un país con trabajo digno.”  

Cal avançar cap a un sistema que valori els serveis públics. Els serveis de sanitat, educació, justícia, seguretat, neteja, i tants d’altres, han de tenir els recursos, personal i infraestructures suficients, i les condicions laborals dignes. I aquestes,  han d’estar recolzades en una normativa que protegeixi i atorgui drets. Tenim l’oportunitat de fer un gir en les polítiques de treball a l’estat, que repercuteixin a favor de la classe treballadora.

Avui més que mai, sentim orgull de classe treballadora. Avui, més que mai, reivindiquem treball digne i salaris dignes per a tothom.

Mollet en Comú

1 de maig de 2020

Podeu descarregar el manifest en paper aquí: