Per un pacte intergeneracional

Josep Torrecillas

Membre de Mollet en Comú

Ja han passat gairebé tres anys des que va començar la pandèmia. Tot i que ja no acostumem a veure mascaretes i tests, encara estan presents els efectes i l’impacte que va tenir aquest episodi en les nostres societats. Les conseqüències d’aquell escenari encara son presents avui, i se sumen al context de guerra que posa en risc els subministraments bàsics de la nostra societat i, per tant, el seu nivell de vida.

L’emergència climàtica obliga a reconèixer que som vulnerables i ecodependents. De l’altra, i atès aquest context que aprofundeix les desigualtats socials preexistents, cal tenir, més que mai, cura d’aquelles persones que, o bé per la seva situació socioeconòmica o bé per la seva condició, salut o gènere  pateixen de manera més directa els efectes derivats de les múltiples crisis que vivim.

Aquesta crisi sistèmica ens porta a la necessitat de qüestionar el funcionament de la nostra societat. Ens ha d’interpel·lar a pensar i solucionar, com més aviat millor, allò que ens ha portat fins aquí. Una sèrie de reptes que ens incumbeixen a tots i totes i que hem de solucionar aprofitant l’experiència de les persones que ens precedeixen, la il·lusió compartida de la gent gran i dels joves, com s’ha manifestat en les diverses mobilitzacions per unes pensions i salaris dignes i contra el canvi climàtic. Volem una societat i un planeta millor.

En aquest context, les persones grans i les joves que el sistema vol representar-les com a dos extrems socials contraposats quan tenim interessos comuns de millora del benestar social, hem de teixir  aliances per combatre els intents de confrontació intergeneracional que volen impulsar els poderosos i els seus mitjans de comunicació. Són els mateixos que també impulsen confrontacions entre els treballadors i treballadores autòctons i treballadors i treballadores immigrants.

Els poderosos i el seu sistema en volen dividir i així aconseguir que no siguem forts i fortes, que no avancem socialment com a ciutadania. És important que reconeguem  que  la convivència i diàleg entre generacions és una riquesa intrínseca que aporta  la creació de polítiques i el disseny d’alternatives per establir una societat on totes i tots puguem desenvolupar les nostres vides d’acord amb les nostres aspiracions i els nostres moments vitals.

Hem de construir ponts entre generacions. Una aliança entre denominadors comuns intergeneracionals; que busquen unes condicions dignes al mercat laboral, mentre es defensa unes pensions justes, i que a la vegada, es lluita per una societat feminista, ecologista i més democràtica.

També la política de cures serà més necessària que mai, tant amb les persones com per teixir i enfortir les xarxes comunitàries. D’una banda, doncs, serà necessari apostar  per sistemes públics de cures que permetin posar les bases d’una societat interdependent, amb la implicació tant d’homes com a dones en les cures de les diverses generacions. D’altra, serà important repensar les dinàmiques laborals: davant qui ens diu que l’edat de jubilació ha d’augmentar per mantenir els sistema públic de pensions, cal dir que no, que el que ha de reduir-se és la jornada laboral. Anar cap a models de repartiment del treball, on puguem treballar menys hores, però treballar totes les generacions en edat de treballar.   

 Apostem doncs per la creació d’un nou pacte intergeneracional que reconegui la diversitat de percepcions i maneres de viure que tenim. Alhora, reconeixent els punts forts de l’intercanvi de coneixement i experiències entre unes i altres, ens ha de permetre poder arribar a nous consensos que permetin el progrés de la nostra societat, perquè l’edat ens uneix.

Aquest article va apareixer publicat a l’edició del 31/3/2023 del setmanari SomMollet