Per què 25 de novembre?

Maria del Mar Torres
Comissió de Feminisme de Mollet en Comú

Aquest any es compleixen 20 anys des que l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar oficialment el 25 de Novembre com a Dia Internacional per a l’eliminació de la violència de gènere. Des de llavors s’ha instat els governs i tots tipus d’organitzacions a promoure activitats per sensibilitzar a l’opinió pública envers la violència que pateixen les dones arreu del món.
Les dades en l’àmbit mundial són esfereïdores:
– 1 de cada 3 dones ha patit violència física, psíquica o sexual, principalment per part del seu company sentimental.
– Gairebé 750 milions de dones i nenes que viuen avui dia s’han casat contra la seva voluntat abans de fer els 18 anys i almenys 140 milions d’elles han estat sotmeses a mutilació genital.
– El 71% de les víctimes del tràfic de persones al món són dones i nenes. 3 de cada 4 són utilitzades per a l’explotació sexual.
En el nostre país, durant l’any 2019 han estat assassinades més dones que durant tot l’any 2018 (és molt possible que mentre llegiu aquest article la xifra hagi augmentat) i és la primera causa de mort entre les dones de 30 a 55 anys . Terrible. La denúncia de la violència física, psicològica i sexual, sobretot quan es produeix en l’àmbit de la parella habitual, encara no està normalitzada, el menyspreu i la culpabilització també són formes explícites d’exercir violència i les sentències en aquest país ens condemnen a una doble agressió, la de l’agressor i la de la justícia que ens denigra i ens ignora deixant-nos sovint en una total indefensió.
Darrere de totes aquestes dades persisteix una realitat difícil de pair i una violació sistemàtica dels Drets Humans que sosté, perpetua i té la seva arrel en el sistema patriarcal. Tant és el país d’origen, l’ètnia o la religió, no existeix un perfil definit de la víctima només un únic tret comú, ser dona.
Malgrat tots els esforços, no hem estat capaços d’aturar aquesta xacra que s’eleva al nivell pandèmia i d’emergència social. És urgent assumir el compromís amb l’educació com a eina fonamental per la prevenció i la sensibilització, exigir als nostres governs el compliment del Conveni d’Istanbul, el Pacte d’Estat contra la violència de gènere i la necessitat de promoure polítiques per eradicar la violència contra les dones, dotant de més recursos la reparació a les víctimes i les seves famílies.

Aquest article d’opinió va apareixer publicat en la edició de paper del diari SomMollet del 22/11/2019