La Catalunya del tren
David Cid (Portaveu d’En Comú Podem al Parlament de Catalunya)
Jordi Manils (Portaveu de Catalunya en Comú al Vallès Oriental)
El 2022 ha de ser l’any de la recuperació econòmica i les grans transformacions per avançar cap a la transició ecològica gràcies als fons europeus, i és evident que aquest debat sobre la sortida de la crisi i la batalla contra la desigualtat, que ja era la principal urgència a Espanya i Catalunya abans de la pandèmia, es dona en un context d’emergència climàtica.
Ho estem vivint amb les catastròfiques inundacions a Terres de l’Ebre o la greu sequera que estem vivint en zones de Catalunya, que pot provocar grans incendis en els propers temps com hem temut tot l’estiu, o els rècords de temperatura a municipis d’arreu de l’Estat que també hem tingut aquest estiu.
Alhora, la Comissió Europea fixa l’objectiu de reduir les emissions de CO₂ un 55% el 2030. Per tant, la clau de la recuperació econòmica és com impulsem la transició ecològica reduint les desigualtats existents i acompanyant els sectors socials que poden patir-ne les conseqüències.
Malauradament aquests objectius de fer front l’emergència climàtica no han estat presents en la proposta fallida d’ampliació de l’Aeroport impulsada per AENA, amb el suport entusiasta del PSC i Junts per Catalunya, i amb un President de la Generalitat d’ERC que ha dit una cosa i la contrària cada dia, depenent de qui fos l’interlocutor.
La suposada inversió per ampliar la tercera pista suposava la destrucció de l’espai natural de La Ricarda però, tant o més important, suposava també disparar les emissions de CO₂ i apostar per un model de turisme low cost de sol i platja.
Ara tenim l’oportunitat de reorientar aquesta inversió en aquelles infraestructures de mobilitat que utilitzem la majoria en el nostre dia a dia. Per exemple, és el moment de la Generalitat reclami el traspàs complet de la gestió del servei de Rodalies, i especialment els recursos (200M anuals) que han de permetre resoldre de manera definitiva els dèficits de la xarxa ferroviària, alhora que electrifiquem la nostra mobilitat per lluitar contra l’emergència climàtica. Ara tenim l’oportunitat de construir la Catalunya del tren.
Al Vallès Oriental, el desdoblament de l’R3 de Parets a la Garriga, que ja està en licitació, és una magnífica notícia, però necessitem seguir ampliant-lo fins a Mollet i fins a Vic. Ens cal una forta inversió en modernització i accessibilitat a les estacions de la comarca, com s’ha aconseguit amb les de Granollers i La Garriga, i resoldre l’anomalia del fet que Montornès del Vallès no disposi d’un abaixador al seu terme municipal. És hora de desenvolupar la tan planificada línia orbital ferroviària, que connecti els vallesos, el Maresme i el Baix Llobregat, trencant la radialitat barcelonina. I, sobretot, ens cal una xarxa pública de ferrocarril i de bus que sigui capaç de competir amb el transport privat, que connecti tota la comarca, del Baix Vallès al Baix Montseny, que incrementi freqüències i que escolti les necessitats de cada municipi. Amb 1.700 milions d’euros podríem fer tot això… i més.
Per la salut, per la vida, pel clima: No a l’ampliació de l’aeroport, SÍ a la Catalunya del Tren!
Aquest article va apareixer publicat a l’edició del 01/10/2021 del setmanari SomMollet
