Entrevista a Marina Escribano Maspons, candidata de Mollet en Comú Podem
Qui és la Marina Escribano Maspons?
Doncs sóc una dona de 43 anys, nascuda a Mollet l’octubre del 79, que he estudiat a la meva ciutat (a l’escola Montseny i a l’institut Vicenç Plantada), i que hi visc des de petita, havent passat per 6 barris, que es diu aviat! Que volia fer art dramàtic i vaig acabant-me llicenciant enCiències Polítiques.
Sóc mare de dues nenes, la Jana de 10 i la Júlia de gairebé 7 anys. Sóc una mare imperfecta i en permanent aprenentatge.
Ara mateix dedico una part molt important de la meva vida a la política local, tot i que jo treballo de tècnica municipal a un ajuntament de la comarca. Les meves passions: la muntanya, anar a caminar i admirar la natura; el teatre: n’he fet durant molts anys, i viatjar: m’apassiona conèixer llocs del món.
L’amistat, l’amor i l’humor són fonamentals per mi. Sóc entusiasta, exigent, de vegades un tant tossuda, sóc de la broma, observadora, emocional, respectuosa, xerraire, i algunes coses més.
M’agrada implicar-me i donar el millor de mi, amb les persones i amb els projectes.
Com arribes a la política?
Alguna cosa hi va fer viure-la des de petita a casa, preguntar per les notícies, devorar còmics de La Mafalda,… anar-me interessant pel que passa al món, i vincular-me al que passa a la meva ciutat.
La meva vida sencera l’he viscut aquí Mollet, excepte 1 any d’Erasmus a Belfast. Aquí Mollet m’he implicat en diferents “mogudes”. Les més destacables i que més m’han aportat: ser monitora de l’Esplai Tuareg (després de viure-ho com a nena). Una gran experiència i vull destacar la valuosa tasca que es fa des del món del lleure; també la meva implicació en projectes teatrals diversos, com la Cia. Carnamolles, sent-ne membre en els seus primers anys, amb l’espectacle de Carnestoltes. A més, he estat i segueixo implicada a les Ampa’s i AFAs de les escoles on han anat les meves filles.
El 2007, arriba l’oportunitat de fer un pas cap a la política molletana, de la que, sincerament, n’estava una mica desconnectada. La idea m’atreu molt, i quan em demanen ser a la llista electoral, dic que sí. I aquí estem!
D’ICV a Mollet en Comú… explica-ho breu i fàcil per a principants
Hahaha, realment no és complicat! ICV és un partit hereu del PSUC. Va existir durant 30 anys. ICV aposta per una confluència política més àmplia i ajuda a construir en base als valors de l’ecologisme, l’esquerra transformadora i el feminisme, juntament amb altres forces polítiques i persones de diverses sensibilitats, el que avui és Catalunya en Comú.
Jo començo militant a ICV i ara sóc de Catalunya en Comú. A Mollet, la coalició ICV i EUCat, hem esdevingut, pel propi procés, Mollet en Comú. I és molt positiu haver sumat i presentar-nos com a espai unitari: En Comú Podem.
Què cal per ser una bona alcaldessa, i… creus que tu ho tens?
Primer de tot, cal un equip! Perquè sola, és impossible. Cal estimar-se la ciutat. És necessària la proximitat, el diàleg i l’entesa. És important conèixer bé la ciutat.
Considero important l’escolta i l’empatia, i governar per a tothom. Decisió i valentia.
Per descomptant l’honestedat, l’ètica i la transparència, que són necessàries per a qualsevol càrrec públic (i per a ser una bona persona!).
De vegades es fa difícil valorar-se a una mateixa, però puc dir que sóc una persona honesta, treballadora, que sap escoltar i que m’estimo Mollet. La meva manera de fer: transparent, propera i dialogant.
Quin és el “Pla” de Mollet en Comú per a la ciutat?
Donar un impuls a Mollet. Anar més lluny. Ens l’estimem i volem que sigui un lloc on viure-hi millor. El Pla de Mollet en Comú per a la nostra ciutat és que recuperi centralitat, serveis i activitat: comercial, lúdica, cultural, juvenil i més. Atendre els barris i la seva gent des de les coses quotidianes a les grans transformacions necessàries.
Tenim una ciutat amb punts forts, que hem de fomentar i ressaltar, i les febleses les hem de corregir. Hem d’aconseguir una ciutat on hi hagi oportunitats per a tothom: de feina, barris dignes, habitatge, cultura i lleure. i això passa per la justícia social i que ningú quedi enrere.