Violències
Mar Torres
Membre del Grup Ecofeminista de Mollet en Comú
Malauradament aquests dies tenim molt present el cas de la noia d’Igualada, tothom l’ha comentat o l’ha seguit per la TV on programes de tota mena han informat sobre uns fets terribles i han esbudellat fins a l’últim detall a cop de titular.
La violència està a l’ordre del dia, i és que només cal fer un tomb per internet per trobar casos semblants arreu del món cada dia. A Catalunya durant l’any 2021 s’han denunciat 13000 casos per violència de gènere, el 49% de les denúncies eres de menors d’edat (entre 15 i 17 anys) i un 85% eren dones, també a Catalunya ens podem posar per ara la medalla de major nombre de dones assassinades durant l’any 2021 a Espanya.
La violència de gènere és un fenomen molt complex que afecta totes les societats actuals sense excepció i la principal causa de mort de la meitat de la població, les dones; afecta la nostra salut física, psicològica, sexual i reproductiva, condiciona les nostres oportunitats vitals, el nostre futur i els nostres drets. Sovint la percepció social és que aquesta violència només es produeix quan hi ha una agressió física, una violació o un assassinat, és a dir, quan tenim la percepció d’un fet òbviament violent i automàticament l’afegim a la categoria de violència de gènere, però sovint no es detecta la violència diària, la simbòlica, la invisible. Comptabilitzem víctimes, però continuem sense entendre per què es produeixen, ens quedem en el titular i no reflexionem sobre la causa ni la solució. Qui no ha rigut amb un acudit sexista?, o ha fet servir micromasclismes?, qui no ha pensat alguna vegada que els assassinats són producte d’un desequilibri mental o una situació puntual i transitòria, que les dones hem assolit una igualtat relativa…….. fins al pròxim titular.
L’iceberg de la violència només mostra una part, però amaga una base enorme d’opressió que es manifesta en diferents formes de discriminació d’un sistema que ens infravalora i ens posa en risc només pel fet de ser dones. Davant d’aquesta realitat actualment la violència està normalitzada i és majoritàriament impune, desprestigiant a les víctimes i exonerant als causants i continuem traslladant aquests patrons de generació en generació. Però perquè no aconseguim aturar-la en societats democràtiques i en ple segle XXI? Per què no sabem detectar el mòbil d’aquests crims i les diferents formes de violència?, perquè aquest bucle de desigualtat que genera més violència i aquesta violència que genera més desigualtat?, fem-nos aquestes preguntes, reflexionem, informem-nos, compartim respostes i potser aconseguirem la pròxima vegada anar més enllà d’un titular, és absolutament necessari.
Aquest article va apareixer publicat a l’edició del 26/11/2021 del setmanari SomMollet
