Treure’n l’aigua clara

Aquest estiu ha estat notícia d’abast nacional els problemes a Barcelona amb la pujada del rebut de l’aigua. En aquell cas resultava que la companyia gestora, AGBAR, havia regularitzat malament els consums pendents del confinament provocant que els m3 facturats passesin de tram, i per tant es cobressin més cars. En definitiva, una mostra més de com la gestió d’un bé essencial com és l’aigua no pot estar en mans privades més preocupades pel negoci que de cap altra cosa.

També en aquest cas de Barcelona, un canvi en la taxa de residus, que també anava al rebut de l’aigua, alimentava més aquesta polèmica i augmentà el desconcert de la ciutadania. Quedava també demostrat que les administracions han de millorar en la informació i en la claredat a l’hora de conscienciar als veïns del cost d’aquests serveis essencials que paguem tots i que són bàsics no només com a servei, sinó també com a elements de qualitats de vida als pobles i ciutats i des del punt de vista mediambiental vitals per la sostenibilitat de la vida al nostre món.

A Mollet, a aquest 2n trimestre també hem vist vàries queixes d’errors als rebuts amb consums disparats que semblen ser errors de lectura i el plat fort el vam tenir quan a finals d’abril, al pitjor del confinament, molts veïns descobreixen pujades del voltant del 15% al rebut de l’aigua del primer trimestre. Resultava que era derivat d’una pujada del 13,4% a la taxa de residus. Una pujada que havia estat “amagada” al ple d’ordenances fiscals i a tota la ciutadania i que traslladava als rebuts sense més informació ni alternatives una pujada del cost del servei per part del Consorci de Residus del Vallès Oriental. El descontentament va ser màxim però el govern de la ciutat va fer “pilotes fora” i continuà endavant amb la pujada.

A tota aquesta situació cal afegir que just al començament de la legislatura el govern de la ciutat va prorrogar, sense passar pel Ple Municipal, 5 anys el contracte de gestió de l’aigua amb SOREA, empresa del grup multinacional Agbar-Suez, a pesar que l’Ajuntament s’havia adherit a la AMAP (Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública) i s’havia creat una comissió d’estudi del servei d’aigua que havia funcionat amb dificultats.

No podem continuar així, cal treure l’aigua clara del funcionament dels serveis públics essencials, aigua i residus. Cal informar més i millor de els seus costos, cal controlar la qualitat del seu funcionament. Cal implicar a la ciutadania també perquè funcionin millor i que estiguin al seu servei, ajudant també a aquells que més ho necessiten. En definitiva, Cal avançar cap a una gestió pública i democràtica.

En aquesta causa molta gent ens implicarem en els mesos vinents.

Aquest article va apareixer publicat a l’edició 950 del 18/9/2020 del Setmanari SomMollet