1 de Maig: Reptes de la classe treballadora

Vivim temps contradictoris: “sortim” d’una maleïda pandèmia global que ha posat a prova tots els mecanismes de protecció social de la nostra societat. És evident la tensió que ha patit el sistema sanitari públic i com aquest ha respost d’una forma encomiable, però tota l’economia ha estat en perill. Així i tot, els macroindicadors ens diuen que l’economia ha resistit i s’ha recuperat positivament. Cal valorar les polítiques de protecció social (ERTOS, IMV, ajudes a autònoms i empreses…) que ha articulat el ministeri de treball dirigit per Yolanda Díaz. Tot fa pensar que amb un altre govern i altres polítiques, el desastre hauria estat majúscul.

Hi ha dos elements crucials en aquestes polítiques: la pujada del Salari Mínim Interprofessional (SMI) a 1000 euros que representa un 36% de pujada respecte al 2018 i la modificació de la reforma laboral, acordada amb els agents socials, que de moment ha suposat un increment més que significatiu en la contractació indefinida i per tant en la qualitat de l’ocupació. Contra les veus apocalíptiques                 que deien que aquestes mesures serien negatives, els fets demostren el contrari.

Per contra, les pujades de combustibles i matèries primeres, l’especulació immobiliària, la guerra a Ucraïna i altres factors han propiciat un encariment del cost de la vida que fa relativitzar totes les millores aconseguides. Estem amb un IPC desconegut des de fa dècades que voreja el 10% i encara més en despeses bàsiques com la llum, el gas, l’alimentació o l’habitatge.

Davant d’aquesta situació cal més consciència de classe que mai, més consciència de qui defensa els interessos de la majoria, el bé comú,  i qui defensa els interessos de grans empreses com les energètiques, la banca o el fons voltors de l’especulació immobiliària.

Ara ja coneixem quines polítiques funcionen, i no són ni l’austeritat ni les retallades: cal estar al costat dels sindicats de classe exigint convenis que garanteixin la millora del sous i cal estar amb forces progressistes que lluitin per més redistribució fiscal, que ajudi als petits empresaris, autònoms i treballadors i no a les grans empreses amb enormes beneficis. Cal denunciar a la dreta neoliberal i a l’extrema dreta que vol enganyar amb falses promeses i populisme a treballadors i a autònoms. I cal continuar avançant organitzant-nos en la defensa dels drets de la gent treballadora i de la gran majoria de la nostra societat.

Aquest article va ser publicat al Butlleti Municipal Quatre Cantons de Maig 2022