Normalitzar la violència
Mar Torres
Comissió de Feminisme de Mollet en Comú
Tornem de mica en mica a la nova normalitat, la que marca la pandèmia i que ha condicionat durant mesos el nostre dia a dia, una normalitat, però que continua sent tràgica pel que fa a la violència masclista. En els darrers dies set dones i una criatura han estat assassinades a mans d’homes, el més terrible de la situació és que aquesta estadística no és una foto fixa i és molt possible que mentre s’escriu i es publica aquest article s’hagi incrementat el nombre de víctimes.
Em costa entendre davant d’una evidència tan flagrant, que encara hi hagi qui posi en dubte l’existència de la violència masclista o la vulgui disfressar sota conceptes erronis i tramposos, aquesta realitat que ens colpeja cada dia només pel fet de ser dones.
Segurament després de llegir que són els homes el que assassinen cada dia a les dones entenc que algú pot estar pensant “no tots els homes és clar”, però insisteixo, no maquillem la realitat, darrere dels conceptes “violència de gènere” o pitjor, “violència intrafamiliar” s’amaga un fet irrefutable, els homes en aquest país i la resta del món maten a les dones cada dia. La magnitud del tema és tan greu que fins i tot dir-ho així sense embuts per escrit i en una frase, cou. Però és així, el sistema que oprimeix i exerceix tota mena de violència envers les dones ha aconseguit que fins i tot la violència física, la més perceptible i evident, la que provoca la mort i afecta la meitat de la població sigui una xifra que mencionen les notícies, una situació naturalitzada, assumida i tolerada. Ara que està tan de moda parlar de nosaltres, les dones, amb gramàtica rebuscada i definicions impossibles per no anomenar-nos, sembla que dir que la violència masclista l’exerceixen sempre els homes pugui considerar-se ser una afirmació agosarada, exagerada o fins i tot incerta. Però la realitat és tossuda, les morts de dones que hem viscut els darrers dies no són efectes secundaris del desconfinament, no són producte d’una lamentable casualitat, tenen el seu origen en una plaga estructural que ens afecta únicament pel fet de ser dones i mentre que socialment no es tingui la capacitat d’identificar la causa del problema no serà possible articular solucions efectives. Si us plau, no donem voltes i ens distraiem en conceptes ambigus i equivocats, centrant el debat polític feminista en la discussió de lleis que no aporten res a la solució de l’origen del problema perquè mentrestant, la violència continua i ens estan matant.
Aquest article va apareixer publicat a l’edició del 18/6//2021 del setmanari SomMollet